2.2.-Debat, reflexions educatives

Després de aquests primers pensaments, dir que el debat força interessant i enriquidor, dins del que han sortit diferents maneres d’enfocar l’educació, amb diferents punts de vista però centrats cap a la diversitat i la interculturalitat, uns des de uns punts de vista més etnocèntrics, d’altres des de vessants multiculturalistes, assimilacionistes i/o integradores però que busquen l’efecte de la inclusió de determinats models i valors en pro de la interculturalitat i on preval la idea de una intervenció sigui de una manera més o menys conflictiva per apropar el fenomen de la interculturalitat i la diversitat a l’aula. Queda palès també, les dificultats que aquesta tasca pot tenir dins de les escoles si no hi ha un consens de com dur-la a terme, perquè es poden produir conflictes innecessaris si d’antuvi no s’ha arribat a un consens a nivell de claustre i de consell escolar, per això crec que s’ha de ser molt curós a l’hora de formular determinades intervencions que poden afavorir el conflicte i encara poden dur a desenvolupar una mena de guerra interna dins de l’escola per voler afavorir una cultura d’actuació o una altra, amb uns professors immersos llavors en una mena de cultura escolar balcanitzada i lluitant per introduir la seva ideologia i conceptes culturals, uns pares que es poden sentir ofesos, un equip directiu que ha de retre comptes de quin sistema s’empra dins de la seva escola, però aquestes dificultats poden venir pel fet que les mateixes escoles no tenen unes directrius clares de com enfocar el currículum respecte al tema, la qual cosa fa que hi hagi els conflictes esmentats.
Hi ha que pensar que un ensenyament amb uns paràmetres consensuats han de dur a la consecució d’objectius, objectius que quedaran plasmats dins d’una sèrie d’actuacions de centre, de treballs dels alumnes, de propostes educatives i que sobre tot i el més important incidiran en la cultura que més tard els alumnes utilitzaran fora de l’aula, essent capaços de decidir sense que els estereotips vigents els encotillin i els facin obrar sense uns coneixements i cultura prèvia de les quals els haurà dotat l’escola , a través d’uns aprenentatges significatius que modelaran el que els hi bé donat per la cultura dominant, per la qual cosa gaudiran d’una cultura pròpia per a poder interpretar les “realitats” sobre determinats fets i situacions quotidianes que tenen a veure amb el racisme i la xenofòbia.