2.3.-Conclusions debat

M’agradaria comentar diversos punts, un de ells força interessant com el que ens trobem en el mòdul 1 i comentat per alguna companya respecte el que diu Kottack: Encara que les persones d'una mateixa societat o nació comparteixen una tradició cultural, totes les cultures contenen també diversitat, cosa que s’ha vist reflectida en les nostres diverses aportacions i ho diu tot respecte al per què de les nostres controvèrsies i podríem dir també conflictes de punts de vista que al posar en comparació ens han fet adonar-nos de altres punts de vista, de on hem extret noves conclusions i hem ampliat i modificat els nostres esquemes mentals respecte a determinats conceptes. Crec que la metodologia de treball amb el debat ens a fet aprofundir sobre el diferents conceptes del mòdul, arribant a extreure unes conclusions més acurades gràcies a les diverses aportacions dels companys/es, de manera que quan hi havia determinat apunt sobre pàgina ho tornava a mirar, també els apunts de les diferents Webs i continguts que s’han posat al debat m’han servit per aprofundir més en la temàtica i conceptes d’estudi,  la qual cosa m'ha motivat ha fer recerques sobre el tema i he troba aquest article molt troncal: article de Silvia Carrasco  de la UAB en el qual parla d'Antropologia Social i Pedagogia.

Per altra banda han aparegut conceptes nous que no coneixia, com el melting pot com a concepte, i la seva filosofia en la qual s’admeten les diferències culturals positivament per crear una de nova, però això es possible, seria possible agafar les diferències de cada cultura i agafar-ne el més positiu de cadascuna, crec que a través del procés i del fenomen de la interculturalitat i per tant una educació basada sota aquests paràmetres, on con però es un procés llarg degut als nostres propis trets d’identitat que fan que marquem diferències entre uns pobles i uns altres (les mateixes guerres entre rivals tribals, i ara més a prop els partits de futbol), perquè vulguem o no les persones necessiten uns trets d’identitat molts cops per poder sobreviure i és una necessitat ancestral de lluita de poder, per això hi ha que anar poc a poc, primer des de la base educativa i veure si la globalitat té alguna cosa de positiva a l’apropar els diversos trets d’identitat i que en un futur no hi hagin tantes diferències d’identitat entre les diferents races i cultures.

2.2.-Debat, reflexions educatives

Després de aquests primers pensaments, dir que el debat força interessant i enriquidor, dins del que han sortit diferents maneres d’enfocar l’educació, amb diferents punts de vista però centrats cap a la diversitat i la interculturalitat, uns des de uns punts de vista més etnocèntrics, d’altres des de vessants multiculturalistes, assimilacionistes i/o integradores però que busquen l’efecte de la inclusió de determinats models i valors en pro de la interculturalitat i on preval la idea de una intervenció sigui de una manera més o menys conflictiva per apropar el fenomen de la interculturalitat i la diversitat a l’aula. Queda palès també, les dificultats que aquesta tasca pot tenir dins de les escoles si no hi ha un consens de com dur-la a terme, perquè es poden produir conflictes innecessaris si d’antuvi no s’ha arribat a un consens a nivell de claustre i de consell escolar, per això crec que s’ha de ser molt curós a l’hora de formular determinades intervencions que poden afavorir el conflicte i encara poden dur a desenvolupar una mena de guerra interna dins de l’escola per voler afavorir una cultura d’actuació o una altra, amb uns professors immersos llavors en una mena de cultura escolar balcanitzada i lluitant per introduir la seva ideologia i conceptes culturals, uns pares que es poden sentir ofesos, un equip directiu que ha de retre comptes de quin sistema s’empra dins de la seva escola, però aquestes dificultats poden venir pel fet que les mateixes escoles no tenen unes directrius clares de com enfocar el currículum respecte al tema, la qual cosa fa que hi hagi els conflictes esmentats.
Hi ha que pensar que un ensenyament amb uns paràmetres consensuats han de dur a la consecució d’objectius, objectius que quedaran plasmats dins d’una sèrie d’actuacions de centre, de treballs dels alumnes, de propostes educatives i que sobre tot i el més important incidiran en la cultura que més tard els alumnes utilitzaran fora de l’aula, essent capaços de decidir sense que els estereotips vigents els encotillin i els facin obrar sense uns coneixements i cultura prèvia de les quals els haurà dotat l’escola , a través d’uns aprenentatges significatius que modelaran el que els hi bé donat per la cultura dominant, per la qual cosa gaudiran d’una cultura pròpia per a poder interpretar les “realitats” sobre determinats fets i situacions quotidianes que tenen a veure amb el racisme i la xenofòbia.

2.1.-Debat, introducció

Com a introducció en aquesta entrada de blog de debat una qüestió que m’ha fet pensar: si entre nosaltres que més o menys formem un grup homogeni hi ha hagut unes diferències en les qual podríem dir que ens hem col•locat en dos bàndols, com deia una companya els “club de la Berta”, que passaria si això mateix ho plantegéssim davant d’altres tipus de grups, que és el que farien i quins aprenentatges desenvoluparien els alumnes sense un acompanyament i unes tasques afavoridores de l’aprenentatge ?

Igualment em pregunto, si aquesta PAC és desenvolupés a un altre país en un grup d’estudiants de psicopedagogia, per exemple EEUU, Gran Bretanya, Alemanya donarien les mateixes respostes que em donat nosaltres, o la seva cultura els induiria a formular d’altres respostes amb altres continguts sobre els mateixos conceptes.